L’habitatge és imprescindible per al desenvolupament biològic (alberg, inclemències del temps…), personal (seguretat, benestar, intimitat…) i social (relacions de convivència, de veïnatge…) i és inseparable del progrés socioeconòmic: el seu accés és clau per aconseguir ciutats i societats sostenibles, segures i integradores.

L’habitatge és un dret fonamental recollit en la declaració universal dels drets humans i un servei d’interès general que ha de ser jurídicament segur en quant a la seva tinença, adaptat al programa familiar, de qualitat, sostenible ambientalment, accessible i assequible.

El funcionament adequat del mercat de l’habitatge és clau des de moltes perspectives com la macroeconòmica, la financera i la social. Quan els preus de l’habitatge, especialment els del lloguer, augmenten:

• Molts col·lectius en resulten exclosos.
• D’altres han de suportar una càrrega excessiva per a les seves rendes.
• Es produeix un retard en la formació de llars per part dels joves que, de retruc, afecta negativament a taxa de natalitat.
• Es dificulta la mobilitat laboral.
• Augmenta la inversió de lloguer residencial, fet que deriva en un increment del preu de l’habitatge.