La problemàtica del mercat lliure d’habitatge

El mercat lliure no pot donar resposta a les necessitats de tota la població

Un 40% de les llars catalanes han de realitzar un sobreesforç per tal de pagar el lloguer. És un dels valors més elevats de la Unió Europea, 15 punts percentuals per damunt de la mitjana.

Sobreesforç en el pagament de l’habitatge de lloguer a preus de mercat:
percentatge de llars que hi destinen més del 30% dels ingressos.

Font: Observatori Metropolità de l’habitatge de Barcelona.

Malauradament, aquesta situació és especialment greu en el cas de les rendes més baixes, que arriben a destinar entre un 50 i un 60% dels seus ingressos al pagament del lloguer.

Si tenim en compte que gairebé el 70% dels llogaters i llogateres de Catalunya es concentren als 5 primers decils de renda (és a dir, es corresponen amb les rendes més baixes), ens farem una idea més acurada de les dificultats que pateix una part important de la societat.

Percentatge dels ingressos destinats al pagament del lloguer segons decils de renda.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Enquesta de condicions de vida 2012.

A la següent taula s’analitzen els costos màxims d’un lloguer sostenible per a cada un dels decils de renda. L’estudi posa de manifest com, una bona part de la població, només pot fer front sense sobreesforç a uns costos de lloguer entre els 179 i els 500€ mensuals.

Aquestes xifres evidencien clarament que el mercat lliure no pot donar resposta a les necessitats de tota la població i que calen polítiques i accions decidides en favor de l’habitatge social de lloguer si es vol lluitar contra l’exclusió residencial.

Renda familiar disponible i cost màxim suportable del lloguer per decils.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Enquesta de condicions de vida 2012 aplicades a 2018.

Un 40% de les llars catalanes han de realitzar un sobreesforç per tal de pagar la quota de lloguer

El greuge a les persones
amb discapacitat

En aquest context de dificultat d’accés a l’habitatge per raó del seu cost, destaca amb un especial dramatisme la situació de les persones amb discapacitat, les quals veuen agreujada la seva situació per la ínfima proporció d’habitatges disponibles, ja que menys de l’1% del parc d’habitatge és accessible. 

Com a conseqüència, han d’assumir costos de rehabilitació o pagar una renda més alta per tal d’accedir a un habitatge adaptat a les seves necessitats.

Segons l’estudi “Greuge econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona”, realitzat a partir de dades de 2017, el sobrecost que suporta aquest col·lectiu és d’entre 17.700 i 41.200 euros anual

Més sobre l'habitatge social de lloguer:

La funció social de l'habitatge

L'accés a l'habitatge és clau per aconseguir ciutats i societats sostenibles, segures i integradores
Més

El problema del mercat lliure

Un 40% de les llars catalanes han de realitzar un sobreesforç per tal de pagar la quota de lloguer
Més

L'habitatge social de lloguer

L’habitatge social de lloguer dona resposta a qui no pot fer front als costos del mercat lliure
Més

La situació a Catalunya

Els habitatges de lloguer social de Catalunya representen només l’1,5% del total del parc
Més