Els habitatges de lloguer social de Catalunya representen aproximadament un 1,5% del total d’habitatges de primera residència, un percentatge molt semblant al de la mitjana estatal que no arriba, ni de bon tros, als nivells mitjos europeus situats al voltant del 15%.

Aquests, fruit d’un llarg període històric de dedicació de recursos públics i d’una legislació favorable, es demostren com un mecanisme útil per cobrir les necessitat de bona part de la població i convertir-se en un element determinant en la formació dels preus del mercat lliure. 

Cal assolir nivells similars als de la mitjana Europea en quant a percentatge d’habitatges socials de lloguer per tal d’esmorteir les ineficiències del mercat lliure i adequar els preus de l’oferta a les capacitats reals de la població.