Trenta persones en situació vulnerable comencen una nova vida a l’antiga Casa Bloc

Al barri de Sant Andreu, les plantes 1 i 2 de Llar Casa Bloc s’han emplenat d’històries, vida i alegria durant el passat mes de febrer. Després de tants esforços durant els darrers quatre anys per part de tots els agents que ho han fet possible, el projecte Llar Casa Bloc ha donat els seus fruits. Persones com l’Ignacio, l’Emília i l’Andrés…han pogut entrar a viure per reprendre nous somnis i il·lusions.

 

Al 2016, la Generalitat va cedir l’edifici de l’antiga residència a Hàbitat3 per destinar-lo a fer 17 habitatges per lloguer social. Els pisos, d’entre 40 i 45 metres quadrats amb terrassa, han obert les seves portes a perfils d’inquilins molt diversos. A tretze dels disset pisos han arribat inquilins a través de les entitats Provivienda, Prohabitatge, Fundació Astres i Esclat. Són dones amb fills que han patit violència masclista, persones amb problemàtiques de salut mental (amb qui col·labora la Fundació Sant Joan de Déu), persones amb paràlisi cerebral i famílies en situació d’exclusió residencial. Els altres 4 habitatges restants han estat destinats a barcelonins atesos per l’Ajuntament que es trobaven en situació d’emergència social.

 

Des de la Fundació Hàbitat3, a banda d’oferir habitatge, també es fa un acompanyament social als inquilins. L’objectiu no és només solucionar el problema de la vivenda sinó ajudar les persones a gestionar la seva nova vida. El lloguer, per posar un exemple, mai no superarà el 18% dels ingressos de l’inquilí i els contractes són per tres anys renovables.

 

A més, en els 17 habitatges s’hi han aplicat mesures per combatre la bretxa digital i sistemes de monitorització del consum, gràcies a la col·laboració de Cellnex Telecom. També s’han aplicat mesures per combatre situacions de pobresa energètica a través de la millora de l’eficiència energètica, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Naturgy i Ariston.

 

Llar Casa Bloc és l’exitós resultat d’haver fet xarxa. Ha rebut el suport de les administracions següents: la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i del Departament d’Afers Socials i Famílies i l’Ajuntament de Barcelona. El suport econòmic de la Fundació Naturgy, Busquets Gálvez, l’Obra Social La Caixa i el Col·legi i associació d’agents immobiliaris. I, paral·lelament, ha rebut també el suport de materials i/o serveis de: Roca, Ariston, Simon, Cellnex, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Col·legi d’arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Barcelona, Basf Casa Jové i Monapart.

 

Hàbitat3 no paga lloguer a canvi de la reforma de l’edifici, que ha costat 800.000 euros en total.

 

Un edifici emblemàtic

 

La Casa Bloc, considerada “un símbol de l’arquitectura racionalista” a Barcelona va ser promoguda per la Generalitat de Catalunya durant la Segona República. Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, del grup d’arquitectes Gatcpac, van dissenyar 200 habitatges en cinc edificis contigus que formen encara en l’actualitat una essa. En el seu moment ja va ser un projecte social innovador, integrat en l’entorn urbà i amb habitatges funcionals concebuts com a allotjaments mínims estàndard per a obrers i persones amb poc recursos. Durant el govern franquista, però, van ser militars, vídues, i, anys després, policies nacionals qui van ocupar els blocs racionalistes.

 

No ha estat fins un segle més tard que la visió dels tres arquitectes catalans ha arribat a bon port. Allò que segurament no imaginaven és que aquell projecte ja innovador durant la Segona República seria de nou un exemple a seguir.

 

Llar Casa Bloc mostra com empreses privades, administracions públiques i tercer sector poden treballar conjuntament per aconseguir objectius comuns. Objectius com ara ajudar persones en risc d’exclusió social a gaudir d’un habitatge digne. A que puguin somiar desperts o mentres dormen però tranquil·lament ja des de la seva nova llar.

Una notícia de:

Fundació Hàbitat3